LA FIRA APRENDRE A VILAFRANCA

El projecte, aprendre a Vilafranca, no és una cosa nova, no fa mesos que s’hi treballa, com alguns mitjans de comunicació han dit, sinó que fa anys, que diversos departaments del Ajuntament van detectar la necessitat de crear una guia orientativa de totes les possibilitats formatives que oferia la ciutat. La fira que es va celebrar els dies 3, 4 i 5 d’aquest mes al Figarot, no deixa de ser la guinda d’un pastís que es va començar a coure fa anys.
Comparteixo totalment que una bona formació és la base per facilitar l’accés al món laboral i la necessitat d’impulsar, tant des de les administracions com des dels sectors privats, els aprenentatges al llarg de la vida. El mercat de treball és canviant i cal estar el més preparat possible, tant per resoldre situacions individuals, com per aconseguir una Vilafranca pròspera i oberta a les noves necessitats. En el fons, res a dir. Altra cosa són les formes. No sé quans aturats van visitar la fira, ni si els que hi van anar coneixien el preu d’aquesta fira, però segur que si l’haguessin conegut, més d’un hagués pensat que hi ha altres maneres més sensates de gastar els diners de la vila.
Recordo que moltes de les exposicions que es feien a la capella de Sant Joan eren sistemàticament criticades per la oposició, pel que anomenaven despesa desmesurada i propagandística. Doncs bé. No sé si més de 107.000 euros per un esdeveniment que durava 3 dies són molts o pocs diners, jo ho trobo escandalós. Fer un llibret que podia haver arribat a totes les cases, hagués costat molt menys. No entraré en com es va realitzar l’adjudicació d’aquests diners a dues empreses diferents, de fora de Vilafranca, i que curiosament tenen un mateix director (delegat o com li vulgueu dir) i que curiosament té vinculacions amb un partit polític. No és aquest el tema. El tema torna a ser la crisi. Gastar-se més de 100.000 euros, en un moment en que hi ha cases a Vilafranca on no treballa cap dels seu membres, em sembla com mínim desafortunat.
Hi ha un proverbi àrab o xinès, els proverbis sempre són àrabs o xinesos, que diu que es millor ensenyar a pescar que regalar un peix. Hi estic d’acord. Hi ha un company que em va dir un dia, mentre no aprengui a pescar, també li has de donar el peix, perquè sinó es morirà de gana abans d’aprendre’n. També hi estic d’acord.