LES PERLES DEL PLE II

La primera observació no és ben bé una perla sinó un prec públic, estaria molt bé que les comissions informatives fossin transmeses per TV en directe. Potser així aconseguiríem que els temes es treballessin on s’ha de treballar i no en el ple. Se suposa que en el plenari es defensen posicionaments polítics i no qui paga el paper higiènic o el manteniment del extintor del casal d’avis. En general bastant lamentable.
Seguint amb el mateix punt, perquè va donar molt de sí, tot va començar amb una cacofonia del Sr. García, que pensant, pensant, va pensar que el casal de la gent gran de l’Espirall podria donar un millor servei i no restringit als clients de la entitat d’estalvis. Ben pensat. El problema és que quan una entitat d’estalvis està desitjant tancar un servei, però encara ni ho ha dit ni ho ha fet, si vas tu i li ofereixes un acord de conveni, li estàs posant el tancament en safata de plata. Una de les curiositats del debat sobre aquest dictamen va ser l’argumentació del no, del Sr. Quelar, argüint que l’Ajuntament no s’hauria de quedar amb la treballadora del casal. Argument estrany, ja que no sé si és una llei però sí una practica usual, que quan es transfereix un servei també es transfereixen els treballadors. Repeteixo, argument estrany, venint d’un suporter del govern.
La moció sobre les barreres arquitectòniques va posar de manifest, més enllà de que és cert que la vila necessita moltes millores en aquets aspecte, que les crosses sobre les que s’hauria de sostenir el govern de CiU, no són de fusta ni d’alumini, sinó més aviat de plastilina. La moció, que no anava lligada a cap partida pressupostaria, pretenia immediatesa en les solucions. ¿? Però amés pretenia que implícitament el govern reconegués, donant-li suport, que donava llicències il•legals. El seny d’en Bernat Villarroya va permetre deixar la moció sobre la taula, fins que estigués més ben redactada.
La moció estrella, la de la consulta popular, es va ventilar amb brevetat. La intervenció del Sr. Solé Bordes, representant de les entitats, va ser curosa i respectuosa, com acostuma a ser-ho ell, i fortament aplaudida. Dels parlaments dels grups polítics, el que més em va agradar va ser el d’ICV. El representant de la CUP, no. Va dir que la moció, que presentaven entitats de Vilafranca, era més legítima, que si l’haguessin presentat els partits polítics. Potser ho hauria d’explicar. La moció es va aprovar i van tornar els aplaudiments però no tant nombrosos ni eufòrics com quan va parlar el Sr. Solé. Potser bona part dels que estaven al saló de plens es van sentir decebuts en veure que el PSC s’abstenia i no votava que no. Una oportunitat perduda per apuntar cap a els socialistes.