...JA VOLEM EL PA SENCER

En els darrers anys estem assistint a un esclat de sobiranisme mediàtic a la societat catalana que podria fer pensar, als que viuen al sud del Ebre, de fet ho fan, que a Catalunya estem a un pas de declarar la independència. També dins del país, si no analitzem detingudament la situació pot acabar donant aquesta sensació. Penso que això és així perquè el molt respectable moviment independentista, apart de ser força tossut i treballador, té molta cura de les posades en escena. Vegem-ne tres exemples.
Les estelades als balcons. Quan encara hi ha gent a casa nostra que no acaba de pair que en els ajuntaments no hi onegi la bandera espanyola, els diferents col•lectius independentistes, s’afanyen a col•locar-hi estelades. No hi ha acord en com ha de ser l’estelada, si amb l’estel blanc o vermell però la seva presencia en el balcó municipal pot crear l’efecte òptic d’haver aconseguit ser una república independent.

La proliferació amb bona acceptació de partits i col•lectius sobiranistes pot donar la impressió de que efectivament el moviment independentista avança per bon camí i cada vegada amb més partidaris. L’aparició de les CUP, entrada en escena d’en Carretero, o l’ascensió al Puigmal d’en Puigcercós així ho farien entendre, però quan sumem els vots es possible que entre tots acabin sumant els mateixos que va tenir ERC en els seus millor moments, ara fa ja uns quants anys.

La consulta popular d’Arenys de Munt és el darrer miratge del que vull parlar. No seré jo qui negui el valor de les consultes i dels referèndums però segurament seria millor analitzar les coses en la seva justa mida. La consulta va ser feta a Arenys de Munt, i ara es farà en tot un seguit de pobles i ciutats que s’han fet seva la idea. Es farà a Sant Boi, a Cornellà, a l’Hospitalet? Ho dubto.

El moviment independentista és absolutament legítim, i lloable, i més si aconsegueix deslliurar-se d’un cert romanticisme tranuitat i d’un xovinisme poc edificant, però penso que la societat catalana està encara lluny d’assumir postulats independentistes. Perquè un país pugui esser sobirà cal que bona part de la seva societat així ho desitgi. A Catalunya passa això?
La banca fa molts anys que no té ni estat, ni nació, ni religió. Els empresaris o bé fa quatre dies que parlaven castellà “porque era más fino” o bé han estat engolits per les multinacionals i per tant no estan per frivolitats nacionalistes. Sigui com sigui no els crec disposats a perdre el mercat ibèric en pro del catalanisme. Els treballadors, i les classes més populars són en bona part gent vinguda d’altres racons del estat o els seus fills, i molts d’ells s’estimen la senyera, però dubto que majoritàriament tinguin una gran sintonia amb cap de les estelades.

Segurament hi ha molta gent emprenyada amb certes actituds de les Espanyes i molta gent cansada de les molles i les engrunes, el dubte és si aquests decorats ajudaran a canviar el guió de l’obra i a voler... el pa sencer.