Dir que els polítics no tenen bona consideració social, no és descobrir res de nou.
Sovint sentim a parlar dels sous dels polítics, siguin locals, autonòmics o estatals, i sempre es desprèn de la conversa un sentiment d’escàndol. Es manifesti explícitament o no, el “quina barra” sura al ambient. No passa el mateix amb els sous dels consellers d’administració de les grans empreses o de la banca, que acostumen a ser molt més alts i ja no diguem amb els sous d’alguns esportistes d’elit. En algun lloc del subconscient social deu estar present la idea de que dirigir una empresa o tenir la qualitat de ficar una pilota amb els peus entre tres pals, es més important que dirigir una ciutat o un estat. El perquè passa no ho sé i no em posaré ara a jugar a fer de sociòleg, però el fet és que passa. Un altre element que darrerament visualitza la desafecció cap a la política és la utilització sovintejada de la paraula poltrona. No en la seva definició més asèptica i estricta sinó gairebé com a poltroneria es a dir, sinònim de ganduleria.
Dir que l’alcalde de Vilafranca, sigui quin sigui, ja té el que buscava, la poltrona, em sembla de malt gust i poc edificant. L’alcalde de Vilafranca és la màxima autoritat de la vila, ens agradi o no ens agradi, i a més ens representa a tots i a totes.
Penso que els polítics, i d’una manera especial els que governen, haurien de ser els primers en intentar capgirar aquesta idea nefasta que es té de la política i no semblen que les coses vagin per aquest camí.
Ho dic per una de les primeres mesures que ha pres l’alcalde Regull: la confecció del cartipàs municipal.
Si els regidors/es de que disposa l’alcalde no poden dedicar el cent per cent del seu temps a l’ajuntament es pot entendre. No se li pot exigir a ningú que abandoni totalment la seva feina durant dos, quatre o vuit anys, perquè el servei a la Vila no es pot entendre, ni s’ha d’entendre com una professió de per vida, penso.
Si alguns dels regidors/es de que disposa són pensionistes i per tant no poden cobrar jornada complerta però estan disposats a dedicar-hi el temps que calgui, és una actitud que els honora i per tant cal dir-ho.
Però no sembla que hagin estat aquests els arguments utilitzats per reduir les dedicacions.
Com que no ens ha dit què es deixarà de fer amb aquest 10 o 20 per cent que es redueix la dedicació d’alguns regidors haurem d’entendre que es reduirà en un percentatge equivalent la feina de les àrees afectades.
Ens podia haver dit que els regirdors/es de CiU, pel sol fet de ser de CiU, tenen una productivitat, o bé innata o bé adquirida, molt més alta que la resta de regidors anteriors. Però no ens ho ha dit. I no ens ho ha dit, perquè l’alcalde Regull que és assenyat sap que això no s’ho creuria ningú.
És possible que se m’escapi alguna altra possibilitat que expliqui aquesta mesura, però després de donar-li tombs penso que la solució és ben senzilla. L’alcalde ens ha dit als vilafranquins el que volíem sentir: els regidors cobraran menys; i sense dir-ho explícitament ha posat sobre la taula un altra idea: la feina dels regidors és prescindible.
La mesura i l’explicació poden ser tant populistes com es vulgui i poden satisfer a molts, però està clar que no van en la línia de generar les empaties i complicitats entre els polítics i la societat a les que al·ludia en els primers paràgrafs.
Sovint sentim a parlar dels sous dels polítics, siguin locals, autonòmics o estatals, i sempre es desprèn de la conversa un sentiment d’escàndol. Es manifesti explícitament o no, el “quina barra” sura al ambient. No passa el mateix amb els sous dels consellers d’administració de les grans empreses o de la banca, que acostumen a ser molt més alts i ja no diguem amb els sous d’alguns esportistes d’elit. En algun lloc del subconscient social deu estar present la idea de que dirigir una empresa o tenir la qualitat de ficar una pilota amb els peus entre tres pals, es més important que dirigir una ciutat o un estat. El perquè passa no ho sé i no em posaré ara a jugar a fer de sociòleg, però el fet és que passa. Un altre element que darrerament visualitza la desafecció cap a la política és la utilització sovintejada de la paraula poltrona. No en la seva definició més asèptica i estricta sinó gairebé com a poltroneria es a dir, sinònim de ganduleria.
Dir que l’alcalde de Vilafranca, sigui quin sigui, ja té el que buscava, la poltrona, em sembla de malt gust i poc edificant. L’alcalde de Vilafranca és la màxima autoritat de la vila, ens agradi o no ens agradi, i a més ens representa a tots i a totes.
Penso que els polítics, i d’una manera especial els que governen, haurien de ser els primers en intentar capgirar aquesta idea nefasta que es té de la política i no semblen que les coses vagin per aquest camí.
Ho dic per una de les primeres mesures que ha pres l’alcalde Regull: la confecció del cartipàs municipal.
Si els regidors/es de que disposa l’alcalde no poden dedicar el cent per cent del seu temps a l’ajuntament es pot entendre. No se li pot exigir a ningú que abandoni totalment la seva feina durant dos, quatre o vuit anys, perquè el servei a la Vila no es pot entendre, ni s’ha d’entendre com una professió de per vida, penso.
Si alguns dels regidors/es de que disposa són pensionistes i per tant no poden cobrar jornada complerta però estan disposats a dedicar-hi el temps que calgui, és una actitud que els honora i per tant cal dir-ho.
Però no sembla que hagin estat aquests els arguments utilitzats per reduir les dedicacions.
Com que no ens ha dit què es deixarà de fer amb aquest 10 o 20 per cent que es redueix la dedicació d’alguns regidors haurem d’entendre que es reduirà en un percentatge equivalent la feina de les àrees afectades.
Ens podia haver dit que els regirdors/es de CiU, pel sol fet de ser de CiU, tenen una productivitat, o bé innata o bé adquirida, molt més alta que la resta de regidors anteriors. Però no ens ho ha dit. I no ens ho ha dit, perquè l’alcalde Regull que és assenyat sap que això no s’ho creuria ningú.
És possible que se m’escapi alguna altra possibilitat que expliqui aquesta mesura, però després de donar-li tombs penso que la solució és ben senzilla. L’alcalde ens ha dit als vilafranquins el que volíem sentir: els regidors cobraran menys; i sense dir-ho explícitament ha posat sobre la taula un altra idea: la feina dels regidors és prescindible.
La mesura i l’explicació poden ser tant populistes com es vulgui i poden satisfer a molts, però està clar que no van en la línia de generar les empaties i complicitats entre els polítics i la societat a les que al·ludia en els primers paràgrafs.
Entrades
