
El resultat de les darreres eleccions municipals a Vilafranca va produir una situació no només de manca d’una majoria clara, sinó també de dificultats a l’hora de d’assolir compromisos per donar estabilitat a qualsevol govern. Al empat en regidors entre les dues forces majoritàries, s’hi afegia que dels partits anomenats petits, l’únic que va créixer, la CUP és precisament qui no té cap interès en governar. A la desfeta d’ERC, calia afegir una nova orientació per part de l’actual direcció i a ICV-EUiA que es presentava sola per primera vegada des de feia anys, s’imposaven les tesis de desmarcar-se del PSC. L’únic partit que no va patir variacions i que podia haver ajudat a donar estabilitat governamental, el Partit Popular, és precisament com l’aneguet lleig del qui ningú en vol saber res. En aquesta situació hem passat dos anys, amb el PSC al govern, per majoria de vots, però sempre amb l’espasa de Damocles (CIU) al damunt, penjant no d’un pel de cavall, sinó d’un partit (CUP) que pensa que governi qui governi ho farà malament, però que alhora defuig de qualsevol responsabilitat de govern.
Amb aquest panorama i mirant enrere, penso que hagués estat millor un acord entre les dues forces majoritàries, tot i que personalment no sóc partidari de les sociovergències, que els equilibris i les concessions que s’han hagut de fer per arribar on som ara.
Després de dos anys de pals a les rodes, ens esperen dos anys de més pals a les rodes. Si pensa CiU que aconseguirà l’estabilitat pel sol fet d’estar governant, segurament s’equivoca. La decisió de CiU de promoure una moció de censura és absolutament lícita però que Vilafranca millorarà amb el canvi és un altra cosa. No faig aquesta afirmació, perquè pensi que CiU no està preparada per governar, que ho pot estar, ni perquè personalment cregui que un govern d’esquerres és millor que un de dretes, que ho penso, la faig perquè la situació d’inestabilitat serà la mateixa que fins ara però amb més dificultats i per tant agreujada.
Per començar els mecanismes de govern requereixen un temps d’aprenentatge i només queden dos anys.
Que jo sàpiga CiU no és ni independentista ni d’esquerres i, a priori, els anti-sistema, de qui més depenen, no crec que els hi ho posin fàcil.
Les prioritats d’ERC, i sembla que assumides per CiU, són la Vegueria pròpia i el segon ambulatori. Ambdós casos no són decisions municipals i de govern sinó que es redueixen a demanar, reclamar, impulsar, mirar d’accelerar, etc...verbs en definitiva més lligats al paper de la oposició que al del executiu.
Si el govern que tenim avui, passa a la oposició, si CiU i ERC no es desfan del seu paper de ser la oposició i si la CUP és la oposició per definició, penso que tenim una situació política força complicada.
El 2011 segurament Vilafranca en prendrà nota.