Encara que no m’agrada que les rèpliques i contrarèpliques s’eternitzin, perquè penso que acaben avorrint al lector, sí que vull respondre – i serà la meva última carta sobre aquest tema- a la publicada per en César Martín en el darrer número d’El 3 de Vuit.
Apreciat César: Em va donar la impressió al llegir la teva resposta que estaves molt indignat. Abans de continuar, vull admetre que vaig cometre dos errors en la meva carta. L’un va ser comentar en una mateixa carta les opinions de dues persones diferents, malgrat que les dues anaven en direccions molt semblants. El segon error, potser, va ser pecar d’un excés de vehemència. La frase utilitzada, tot i ser una dita catalana, no era el paradigma de la elegància i me la podia haver estalviat. Demano disculpes pels meus errors, no només a tu sinó a tot aquell que s’hagi pogut sentir ofès.
Demanades disculpes, voldria fer alguns aclariments.
Primer. En cap moment vaig afirmar, a la meva carta, que fossis un mentider, estic convençut que no ho ets, ni que les teves afirmacions no fossin certes, jo no ho sé. Per tant, no entenc les teves preguntes on em demanaves que et digués, què del que deies, no era cert. Que tot el que diguessis fos cert, no convertia el PSC en culpable, en tot cas només en sospitós. Les culpabilitats s’han de demostrar.
Segon: Quan deia que l’amic Regull, té altres dimensions a més de la política, no estava acusant a ningú, ni a empresaris, ni a advocats ni absolutament a ningú. Perquè no ho sé. Però insisteixo en que l’assassí no es sempre el que ho sembla a primera vista.
Tercer: Assenyalar tots els indicis que apunten la culpabilitat d’un partit en un mitjà de comunicació ha de tenir una explicació, una causa, un perquè. Quin és aquest perquè?
I per acabar, César, no pretenc esquitxar de res a ningú, només vull insistir en que amb el valor de la presumpció d’innocència, ens anirà a tots molt millor que publicant indicis de culpabilitat. Espero que en això, hi estarem d’acord.
Atentament
Patro Recober
Apreciat César: Em va donar la impressió al llegir la teva resposta que estaves molt indignat. Abans de continuar, vull admetre que vaig cometre dos errors en la meva carta. L’un va ser comentar en una mateixa carta les opinions de dues persones diferents, malgrat que les dues anaven en direccions molt semblants. El segon error, potser, va ser pecar d’un excés de vehemència. La frase utilitzada, tot i ser una dita catalana, no era el paradigma de la elegància i me la podia haver estalviat. Demano disculpes pels meus errors, no només a tu sinó a tot aquell que s’hagi pogut sentir ofès.
Demanades disculpes, voldria fer alguns aclariments.
Primer. En cap moment vaig afirmar, a la meva carta, que fossis un mentider, estic convençut que no ho ets, ni que les teves afirmacions no fossin certes, jo no ho sé. Per tant, no entenc les teves preguntes on em demanaves que et digués, què del que deies, no era cert. Que tot el que diguessis fos cert, no convertia el PSC en culpable, en tot cas només en sospitós. Les culpabilitats s’han de demostrar.
Segon: Quan deia que l’amic Regull, té altres dimensions a més de la política, no estava acusant a ningú, ni a empresaris, ni a advocats ni absolutament a ningú. Perquè no ho sé. Però insisteixo en que l’assassí no es sempre el que ho sembla a primera vista.
Tercer: Assenyalar tots els indicis que apunten la culpabilitat d’un partit en un mitjà de comunicació ha de tenir una explicació, una causa, un perquè. Quin és aquest perquè?
I per acabar, César, no pretenc esquitxar de res a ningú, només vull insistir en que amb el valor de la presumpció d’innocència, ens anirà a tots molt millor que publicant indicis de culpabilitat. Espero que en això, hi estarem d’acord.
Atentament
Patro Recober
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada