diumenge, 8 de març del 2009

Del Poemari Prohibit

De vegades et busco
millor dit –sempre et busco.
M’agrada sentir-te entre les mans,
tocar-te, magrejar-te,
perquè es que t’estimo tant,
fa temps que t’estimo i ho saps
i tu simplement et deixes estimar.
Sé que aquest amor per a tu m’està matant, tothom m’ho diu,
però no puc estar-me’n de tu,
faria mil quilòmetres per tenir-te amb mi
i és que m’has ajudat tant...
En els moments més difícils sempre has estat amb mi
i ha estat en aquests moments quan més t’he desitjat,
però també hem compartit moments feliços
Perquè negar-ho...
els aniversaris, l’arribada dels fills, les festes
i quan passaves amb mi la darrera estoneta
després de fer l’amor, abans d’anar a dormir.
T’estimo perquè ets ardent, t’agrada que et petonegi,
i que et faci una xucladeta,
però m’emprenya,
m’emprenya que et xuclin els altres, i que et llepin
i no és gelosia, es fàstic, que vols que et digui.
No m’agrada acostar-me a tu i notar que has estat amb un altre
però en fi.
Sempre t’ho acabo perdonant perquè t’estimo,
més que estimar-te es que m’excites,
m’embriagues amb el teu perfum.
em sedueixes amb el teu vestit blau,
i el teu medalló d’or dels reis catòlics
que sempre dus al coll.
He de reconèixer que estic penjat de tu,
i ara ens volen prohibir la nostra relació
però ens en sortirem ja ho veuràs cigarreta
com que jo em dic Patro i tu et dius Ducados.
que ens en sortirem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada