CAL CONTINUAR CREIXENT?

Com que és la meva primera participació en aquest bloc, que m’ha semblat força interessant, he volgut fer-ho sobre una qüestió que caldria debatre, perquè sovint es plantegen situacions en les que depenent si penses una cosa o un altra, adoptes unes o altres postures. M’explico: em refereixo a si Vilafranca ha de créixer o no. Si el Penedès ha de créixer o no. Recordo que fa uns quinze anys, s’acusava a l’equip municipal que governava, de que la predicció del Poum del 81, que preveia que pels anys 90 arribaríem als 50.000 habitants no s’havia complert ni de bon tros, el que posava de manifest la incompetència del govern municipal. (Reviseu hemeroteques)
De fa uns deu anys ençà, per contra, s’acusa al govern municipal de voler créixer sense mesura, sense planificar. I encara som llunys d’aquells 50.000 h. previstos fa gairebé trenta anys.
Des de qui li agradava més la Vilafranca dels 25.000 h., fins als que voldrien una ciutat més gran, passant pels que els molesten els immigrants, els que volen un creixement planificat i amb calendari o els del creixement sostenible, o qualsevol altre posicionament, totes les opinions són vàlides i caldria escoltar-les.
Personalment penso que tot el que és viu i sà tendeix al creixement, excepte que pateixis anorèxia o tinguis la síndrome de Peter Pan. Però el que jo pensi no te més importància que el que pensi qualsevol altre. Ara bé, pensem el que pensem hem de ser conseqüents, i sobre això voldria fer dues petites reflexions.
Primera. Amb l’excepció de Brasília, que jo sàpiga, mai s’han construït els serveis, el comerç, els transports, i els equipaments en general, abans de que hi hagués una realitat contrastada, de la seva necessitat. I això és així perquè ni les administracions responsables, ni la iniciativa privada, mai van tan sobrades de recursos com per planificar a tant llarg termini ni per fer apostes per un territori determinat a l’espera de que es desenvolupi. Per tant qui demana primer els serveis i després que vingui la gent o s’auto-enganyen o senzillament no volen que vingui ningú i posen excuses de mal pagador.
Segona. Si no volem créixer, no volem créixer, però hem de ser conscients del que això vol dir. No podem, a la vegada, no voler créixer i emmirallar-nos amb la freqüència de trens a Barcelona que tenen a Vilanova, o amb les franquícies de botigues de moda, que fan que els vilafranquins anem allà a comprar o amb tantes altres coses, oblidant que Vilanova té 25.000 habitants més que Vilafranca.
Obviar que els serveis i les infraestructures de tota mena estan en consonància amb la dimensió de la ciutat es de ximples però obviar-ho i responsabilitzar d’això a la mala gestió d’un govern municipal és senzillament mala llet.
Patro